Page loading

loading icon

El sector energètic en l’actualitat està travessant una profunda etapa de transformació cap a un model més sostenible i eficient. Aquest període es caracteritza, entre molts altres factors, pel canvi experimentat en el paper dels consumidors d’electricitat. Els usuaris han passat de ser actors passius a ser consumidors actius, els anomenats prosumers (productors + consumidors). Són, ja, una peça clau situada al centre de la transició energètica que ens ha de conduir cap a un nou model energèticament sostenible. Així doncs, també han aparegut nous protagonistes com ara l’agregador energètic.

Aquest nou escenari llança també un nou repte. Reorganitzar el sistema energètic per fer-lo més eficient, resilient i digital, centrat en el mercat -d’acord amb les Directives Europees- i els consumidors -com hem dit cada vegada més actius- i amb noves funcions orientades a vetllar pel trilema energètic: competitivitat i accessibilitat, seguretat del subministrament i medi ambient. És a dir, descarbonització.

Aquesta transformació ha estat possible, principalment, per la implementació de noves solucions a tota la cadena de valor derivades de la digitalització i de les innovacions tecnològiques. Aquest procés s’està desenvolupant en un context en què l’autoconsum i la generació distribuïda d’energia s’estan implementant a ritmes diferents, en funció del país al qual ens referim. No obstant això, avançar cap a una societat de baixes emissions de carboni hauria de ser un dels principals objectius de les polítiques energètiques de tots i cadascun dels països arreu del món.

Cal destacar, però, que quan parlem d’innovació no hem de pensar només en tecnologia, programari i maquinari en sentit estricte sinó, també i especialment, en la manera més senzilla d’integrar l’energia renovable distribuïda a prop dels llocs de consum, és a dir, els habitatges. Econòmica i tècnicament és una opció cada vegada més assequible i ja hi ha hagut experiències arreu del món. Analitzarem algunes d’elles al final del present article.

Per aquest motiu, seria més adequat referir-se al moment que ja estem vivint i al que ha de venir com a revolució energètica, més que transició energètica. El canvi és, definitivament, disruptiu. Estem davant d’un canvi radical en com gestionar l’energia a casa nostra. La generarem de diverses fonts renovables nosaltres, la distribuirem nosaltres, la compartirem a nosaltres, la bolcarem a la xarxa elèctrica nosaltres.

 

Qui pot ser agregador energètic

Per referir-nos a la figura de l’agregador energètic podem establir una primera diferència o classificació. Hi ha agregadors no independents i independents. Els no independents corresponen a un agent existent en el mercat elèctric actual que, després d’algunes adaptacions, es beneficia de les llicències i de clients existents. Un exemple clar el representaria el minorista energètic o comercialitzador, com a subjecte de mercat que actualment agrega els consums dels seus clients davant el mercat. En aquest cas, fins i tot pot donar-se el fet que desapareguin alguns problemes relacionats amb el pronòstic del consum.

Vegem els agregadors independents, els nous participants. Abans de res han d’assumir el paper de BSP (Balancing Service Provider) que, entre altres agents, poden exercir-lo:

Proveïdor de DER: serveixi com a exemple una empresa de fabricació de bateries, un electrolinera de vehicles elèctrics o una empresa fotovoltaica. Estan especialitzades en determinats actius energètics que poden beneficiar-se d’aquesta diferenciació del mercat per afegir el valor de l’actiu entre els seus clients.

TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació): són les empreses relacionades amb les TIC que ofereixen el sistema operatiu (programari) per a l’agregació de DER. Aquest programa avalua els intercanvis energètics (per exemple, mitjançant tecnologia de cadena de blocs o blockchain) per, entre altres possibilitats, interactuar amb els DER, fer avaluacions a partir de determinats indicadors del mercat i implicar al consumidor.

ESE (Empresa de Serveis Energètics): en aquest cas les conegudes ESSEs són empreses que assumeixen el risc tècnic, operatiu i financer del rendiment energètic d’una instal·lació determinada, incloses les inversions econòmiques necessàries.

Altres actors: les empreses de telecomunicacions o la indústria financera podrien beneficiar-se de la seva base de clients i la seva capacitat financera i comercial per exercir com a agregadors de DER.

Tanmateix, cal tenir en compte una altra variable. Com hem vist l’agregació de consumidors múltiples amb DER és una entitat única que participa en el mercat energètic. Aquesta entitat única podria ser una comunitat energètica local quan els consumidors pertanyen a la mateixa xarxa de baixa tensió, és a dir, quan l’agregació també es produeix a un nivell físic. No obstant això, els DER també poden agregar virtualment quan s’estenen dins de la mateixa regió elèctrica. Per tant, l’agregació pot ser física o virtual.

Hem de tenir en compte que quan ens trobem davant d’un gran nombre de DER petits agregats en una única entitat -per exemple, una comunitat- els habilita per exercir una participació directa en el mercat de l’energia mitjançant la provisió de serveis en l’operador del sistema per generar valor per regular el mercat (TSO, Transmission System Operator i DSO, Distribution System Operator).

sonnen: un exemple a escala mundial

Un dels exemples més destacables de comunitats energètiques DER implementat arreu del món és la sonnenCommunity. Es tracta d’una comunitat d’energia descentralitzada en què els membres produeixen la seva pròpia energia i la comparteixen entre ells. L’energia excedent s’emmagatzema mitjançant milers de sonnenBatterie (que permeten aprofitar el 100% de l’energia solar a casa) o s’injecten en un pool virtual d’energia, on la poden intercanviar amb altres ciutadans que la necessiti en aquest moment a través d’una xarxa intel·ligent, és a dir, una smart grid. Per tant, és un exemple d’agregadors energètics físics i virtuals.

En l’actualitat, 6 comunitats comparteixen energia a tot el món agrupant unes 150.000 persones, a Alemanya, Itàlia, Àustria, Suïssa, Estats Units i Austràlia. D’aquestes, la més nombrosa és la d’Alemanya amb 30.000 usuaris capaços de generar i compartir 210 MW l’any.

A tot el món sonnen compta amb 50.000 sistemes instal·lats, dels quals 35.000 a Europa, cadascun amb una capacitat d’entre 5 i 15 kWh. La xarxa total té una capacitat de fins a 300 MWh i el potencial per a subministrar electricitat a aproximadament 120.000 llars durant una hora. L’objectiu final és implantar una Virtual Power Plant, un sistema d’agregació d’energia a nivell mundial.

Aturem-nos un moment en el cas alemany. sonnen està posant en funcionament la bateria virtual més gran de la seva tipologia, creant la xarxa elèctrica del futur. De fet, les llars a Alemanya reemplacen ja a les centrals elèctriques. A través de sistemes d’emmagatzematge d’energia residencial en xarxa es proporciona energia d’equilibri per al sistema energètic que, a més, pot compensar les fluctuacions en la xarxa elèctrica. Com a resultat, les llars alemanys ara estan en condicions d’assumir totes les tasques de les centrals elèctriques convencionals.

sonnen juntament amb el seu soci tecnològic, Tiko Energy Solutions, ja ha obtingut la prequalificació de l’operador de sistemes de transmissió TenneT per proporcionar energia de balanç primari utilitzant la seva xarxa de sistemes residencials d’emmagatzematge de bateries a Alemanya.

A més, sonnen ha proporcionat una tarifa elèctrica especialment desenvolupada a Europa, per la qual els propietaris de sistemes d’emmagatzematge d’energia poden beneficiar-se dels serveis de xarxa. A canvi de proporcionar capacitat d’emmagatzematge, reben una certa quantitat d’electricitat gratuïta. Per als propietaris de sonnenBatterie, l’ús d’energies renovables és, per tant, més rendible.

L’expansió mundial de sonnen pot ser exponencial a partir d’ara, atès que ha estat adquirida per la multinacional Shell. Brian Davis, vicepresident de solucions energètiques de Shell, ha destacat les grans possibilitats de les sonnenBatterie afirmant que “tenen un producte realment molt bo i una excel·lent estratègia d’innovació centrada en el client”. En particular, a Davis li ha agradat que el sistema de bateria de sonnen vingui en un sol paquet amb l’electrònica de potència necessària incorporada, la qual cosa facilita la seva instal·lació. A més, utilitza química basada en fosfat de liti, considerada més segura i més duradora que les químiques de major densitat energètica dissenyades, per exemple, per a bateries d’automòbils.

Webatt Energia, gold partner de sonnen

Webatt Energia, únic gold partner de sonnen en l’àmbit estatal i Andorra, ja han venut 100 bateries durant l’any 2018 i espera duplicar aquesta xifra en 2019.

Cal recordar que al nostre país una comissió de catorze experts per a la transició energètica nomenats per l’anterior ministre d’Energia, Indústria i Agenda Digital va presentar un informe el passat mes de març de 2018. La conclusió va ser que el sistema energètic haurà de ser 100% renovable a Espanya durant les hores diürnes a l’any 2030. Per tant, queda clar la necessitat d’una entrada massiva d’energies renovables d’autoconsum en indústries i llars.

De la mà de Bassols Energia, Estabanell, Factor Energia i olivoENERGY en 2018 es va fundar entra Agregació i Flexibilitat, l’associació que està treballant per a la creació i el desenvolupament d’un marc regulador que faci possible la gestió eficient de la flexibilitat i l’agregació en Espanya. Els quatre objectius principals per al seu primer any han estat: La regulació de l’agregació de recursos distribuïts i la seva participació en els mercats; una justa competència de la flexibilitat i l’agregació prevista per part de la demanda; la integració de la flexibilitat de la demanda lliure de barreres i facilitar la convergència de la mobilitat i l’energia.

El repte per aconseguir la cristal·lització de la revolució energètica és colossal. I els agregadors energètics tenen un paper fonamental que desenvolupar d’ara endavant.